dimecres, 10 de juliol del 2013

EL LABERINT D'EN GARRELL

El laberint d'en Garrell, o les cabanes d’en Garrell, són unes conegudes construccions de fusta i laberints fetes per en Josep Pijiula, un personatge de Castellfollit de la Roca, a la localitat d’Argelaguer, a la Garrotxa, Girona.
Desmuntades finalment per ordre de les autoritats competents, sempre guaitant per la nostra seguretat, no són ja més que un record del que eren. Així les vaig visitar jo. Desmuntades i amb uns pocs elements encara sobrevivents.
Aquest laberint és com el tresor de la illa deserta, o el vaixell pirata que el va a buscar: el record de la possibilitat de trobar mons desconeguts i valuosos. Illes de creativitat i anarquia, reductes de salvatgia, portes obertes d’escapament de la monotonia, el tedi i la pobresa intel·lectual predominants i habituals. . Som tantes vegades esclaus i hostatges del que han pensat per nosaltres, del sistema acabat, la màquina trituradora del consumisme que ens dona la feina feta i ens diu el que hem de fer a cada moment i qui i com ha de crear.
L’important de la obra d’en Garrell no és mantenir el que ha fet i retenir-lo per la posteritat, sinó admirar el que ha fet i la possibilitat de fer-ho. Els tresors són el valor que nosaltres li donem a les coses.

Què és admirable de la obra d’en Garrell?
El joc amb els objectes, la experimentació, l’escala del treball, la modificació de l’espai,...la creació d’un lloc per a la fantasia, la integració de les troballes metàl·liques o sòlides en un joc amb l’aigua i els elements naturals i artificials. L’exercici de la llibertat i la creativitat. L’atracció i el valor de l’efímer, com la vida mateixa.
El jardí d’en Garrell o el pati d’en Garrell era un ent orgànic que s’anava organitzant ell mateix sobre la marxa. Que no s’apagui el seu exemple.

 Uns graffittis previs al costat del laberint





 Les petjades d'un toixó visitant nocturn. La justa mesura de l'art lliure.




 Un comentari adient














I un article interessant al respecte:


diumenge, 7 de juliol del 2013

DINÀMIQUES D'AULA COMPETENCIALS. L'EXEMPLE DEL "ROURE GROS", A SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

Xerrada Pedagògica: Dinàmiques d’aula competencials.

Apunts de la xerrada del passat 5 de juny al CRP del gironès a càrrec de la Carme Alemany, mestra de l’escola El roure gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer.

(Exposo els apunts presos durant aquesta xerrada com a testimoni d’una escola amb un funcionament i una filosofia molt diferent a les habituals. Crec que ens hauríem d’apropar, de formes potser diverses, però convergents, en aquesta forma de treballar amb els nens. Fa temps vaig llegir, i desprès l’he tornat a rellegir força vegades, un llibre que explicava una pràctica pedagògica convergent en aquesta línia, que proposava  com a eixos de l’escola l’autonomia i la investigació lliure dels propis interessos. El llibre es diu : “La investigación del medio en la escuela” de Francisco Olvera López. Ed. Penthalon.)




Com diu el cartell, el projecte de centre està basat en la investigació.

“En aquesta escola els nens no estan separats per edats ni coneixements sinó pels interessos dels nens. El currículum no està per damunt dels interessos dels nens. El centre és el treball cooperatiu i el treball per projectes, tenint com a un dels centres de treball la ciència i les matemàtiques.”

Com es treballa?
L’escola es va convertir en una mena de “casa dels nens”.

El tutor i els especialistes treballen junts, tots com si fossin tutors. La funció de l’especialista és participar i col·laborar assessorant als mestres i/o als nens.

Els nens estan distribuïts per cicles.
De vegades hi ha 2, 3, o 4 mestres per aula.

A infantil estan tots junts barrejats en un sol grup, 55 nens.
Es mouen lliurement segons el projecte que tenen engegat.

A cicle superior son 28 nens, 2 tutors, repartits en dues aules de referència però poden anar per tot arreu (dins o fora de l’escola).

L’autonomia és una de les bases, un dels principals problemes a resoldre, es treballa com un hàbit, des de que entren a l’escola.

Tota l’escola treballa per projectes, no hi ha llibres de text, ni currículums tancats.

Hi ha molts nens amb problemàtiques diverses rebotits d’altres centres, que acudeixen en aquesta escola com a última esperança.

El treball cooperatiu es dona entre nens i entre adults. Ofereix una visió més enriquidora de les coses. La diversitat és un fet important a l’escola.

No hi ha horaris. L’escola és un continu. El dinar sí és a una hora concreta. L’horari de tarda és de 3 a 2/4 de 5. A Cicle superior es poden quedar fins més tard per propi interès. Poden col·laborar entre cicles per interessos o coneixements afins.

Com es tracten les instrumentals?
Cada nen fa el seu “Itinerari educatiu”. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en el seu moment, quan el nen té necessitat. No hi ha una edat.

Els nens escullen quina feina volen fer i el mestre no intervé directament però aporta coses. Procés semblant al que farien a infantil.

Totes les aules tenen càmeres de fotos i ordinadors per escriure i imprimir el que fan.

Dels 28 nens de cicle superior, aquest curs han arribat a treballar 11 projectes diferents a la vegada, alguns individuals (pocs) i els altres en grup.

De cada projecte es fa un informe individual, amb dibuixos, esquemes, textos,... repassat pel mestre (el fons i la forma) i pels altres nens que van discutint el treball d’aquell nen.

En quant a un treball sistemàtic de llengua (verbs,...), no es fa.

Les matemàtiques es treballen amb material comprensiu. Es treballa molt el càlcul mental i la calculadora.
Algoritmes i operacions no es treballen de forma sistemàtica. Els algoritmes es treballen al final, si ho demanen.
El càlcul mental és la base del treball. Permet un raonament i una capacitat de reflexió i de manipulació dels nombres molt més gran que de la forma clàssica.
La manipulació es dona a partir de coses que estan passant.

No hi ha llibreta. És tot oral. Tot diàleg i discussió i manipulació de formes i nombres.

La vida és un tot barrejat i interrelacionat.

Avaluació: no té a veure amb l’edat. A mida que es va individualitzant l’aprenentatge t’adones de les diferències que hi ha amb la majoria.
L’avaluació no és la comparació amb un nen model.

Aquests nens superen amb un nivell alt les proves de 6è i això dona tranquil·litat als pares.

Secundària. No solen tenir problemes. S’han d’adaptar a un altre sistema, d’exàmens i matèries separades, però ho fan de seguida. Estan preparats gràcies a la seva autonomia.

La funció de l’escola és formar persones per que visquin plenament.
L’èxit és la il·lusió per aprendre: “adquirir el plaer d’aprendre”.
L’acte d’aprendre és un acte individual, és un acte solitari. Algú et dona els elements perquè tu vagis i aprenguis.

Pares. L’escola sempre està oberta. Els pares poden estar a dins una estona (no només amb el seu nen), i poden mirar el seu diari d’aula.

A les aules hi ha molt material que es pot utilitzar.
La disposició de les taules és per taules grosses per grups, amb llums per cada taula.
La gestió a l’aula no és complicada perquè pots estar per nens concrets ja que els altres ja van fent. El projectes depenen d’ells, no són obligatoris. Comencen per un guió i acaben amb una creació que utilitzi els principis que ha estat estudiant.
Es pacten els objectius.

Entrevistes i informes. Es fan 3 informes l’any. No són amb notes sinó oberts i personalitzats. Expliquen com el veuen en aquell moment i fan propostes de canvi.

La llengua estrangera, com s’integra?
En els projectes va sortint. Això no garantiria que tots els nens fessin llengua anglesa. Per això l’especialista porta el control i va buscant la manera d’atreure els nens que no ha ajudat encara.

“Tenim una idea de nen i contrastem la nostra acció amb aquesta idea.”



“ L’educació és un acte de confiança amb els nens.”

Programa Mestres de TV3 "L'Èxit i el Fracàs".