divendres, 14 de febrer del 2014

ACTIVITATS A PARTIR DE LA LECTURA: EL RAP DELS CONTINENTS

Tenim a classe unes col·leccions de contes que llegim de forma més o menys sistemàtica cada tarda, durant mitja hora, l’hora de lectura. Per dir la veritat, no sempre llegim les històries dels llibres; sovint llegim altres coses: papers per entregar a casa, històries fetes pels propis nens o portades de casa per ells, imatges, pòsters, anuncis, notícies,...
L’altre dia, però, vam començar un llibre de lectura dels que tenim a la classe on parlava de viatjar per tots els països del món escollint de forma aleatòria la destinació. En acabat el capítol del dia vaig proposar als alumnes que escollissin un país del món a partir d’un atles que tenim a classe, bé per preferència personal, bé aleatòriament. A partir de l’elecció del país havien de buscar el continent en el que es troba, la capital, les llegües pròpies, la moneda, la població i alguna curiositat o dada que els cridés l’atenció d’aquell país. Vaig trobar que, de forma bastant general, ignoraven els continents del món, cosa que em va sobtar perquè ho donava per sabut (una prova més de les coses que arribem a pressuposar els mestres sobre el que saben o no els nostres alumnes). Així que, al dia següent, quan han començat a explicar el que han trobat de cada país i a buscar-los en un mapa de països a la PDI, hem acabat la sessió buscant una cançó sobre els continents i ha resultat ser una gran idea: la cançó els ha encantat i en sortir de classe tothom la cantava. Segur que s’han aprés els 4,5,6 o 7 continents.

Així, una activitat que ha sortit com a referència d’un llibre, ha acabat donant-li més sentit a la pròpia lectura i ampliant el seus horitzons sense haver de forçar límits curriculars, servint d’animació lúdica a través de la música.


dimarts, 4 de febrer del 2014

TROBADES AMB LA FAUNA: LLÚDRIGUES!

Pocs animals hi ha tan esquius, ràpids, actius, fugisers, remots, amagats de la nostra observació com les llúdrigues. Però vet aquí que, de vegades, un racó de món fa visible l'invisible i l'espectacle es fa realitat. Dissabte 1 de febrer, tres llúdrigues jugant i pescant al Fluvià, a escasos 10 metres de distància sense que manifestessin cap por ni cap recança a la meva matinera presència. De vegades les condicions es conjuguen per proporcionar-nos moments màgics com aquest, que mai no oblidaré malgrat no tenir més fotos que les imatges que vaig guardar dins la meva memòria orgànica i etèria, però malgrat tot memòria. Sense interposar cap aparell, excepte els binòcles, l'instant es fa més present.