L'acció educativa necessita calma i temps. Necessita deixar temps per arribar a les pròpies conclusions sobre les coses, i per a que sorgeixin les pròpies preguntes que destorben o contradiuen aquestes conclusions. Però tot sovint a l'escola ho fem tot a l'engròs... i no aprofita. Les activitats de grup tenen moltes funcions i avantatges i ajuden a desenvolupar molts aspectes de la persona. Però quin és el punt màxim, el límit d'integrants d'un grup perquè els seus participants en puguin treure profit i no es converteixi en una massa sense individuar i sense consciència del propi procés d'aprenentatge?
Personalment, crec que sovint és millor fer grups que no depassin de quinze, ja que la retroalimentació distractiva es dispara a partir d'aquest nombre, i l'atenció es manté millor, donant lloc a estones i experiències més madures, en el sentit de vivenciar de forma més complerta les activitats proposades.
A un grup de més de 20 nens o adolescents és molt difícil que els arribin les propostes i més encara que es puguin dedicar de manera concentrada i durant el temps suficient com per treure un veritable profit de les experiències.
L'administració educativa hauria de tenir molt present aquest punt, clau en tot el procés, si és que vol tenir algun sentit i deixar alguna empremta a la societat i els individus de demà.
Vivim en una època de presses i manca de reflexió. I li diem ser pràctics. Molt poca cosa queda, si hem de ser sincers, de tot el que fem amb els alumnes a l'escola, perquè no li donem temps per tenir un sentit, per que cadascú li busqui i li trobi el seu sentit propi.
Una altra qüestió relacionada és si és millor o pitjor fer grups d'edat i "nivell acadèmic" homogenis o heterogenis. Crec que en aquesta qüestió, com en moltes altres, es fa dependre tot dels resultats immediats o a molt curt plaç. Si es mirés més a mig i llarg termini no hi hauria cap dubte ni desacord; sempre són millors els grups heterogenis perquè aporten riquesa, disminueixen tensions i posen en joc les habilitats socials per fer funcionar el grup.
Vivim en una època de presses i manca de reflexió. I li diem ser pràctics. Molt poca cosa queda, si hem de ser sincers, de tot el que fem amb els alumnes a l'escola, perquè no li donem temps per tenir un sentit, per que cadascú li busqui i li trobi el seu sentit propi.
Una altra qüestió relacionada és si és millor o pitjor fer grups d'edat i "nivell acadèmic" homogenis o heterogenis. Crec que en aquesta qüestió, com en moltes altres, es fa dependre tot dels resultats immediats o a molt curt plaç. Si es mirés més a mig i llarg termini no hi hauria cap dubte ni desacord; sempre són millors els grups heterogenis perquè aporten riquesa, disminueixen tensions i posen en joc les habilitats socials per fer funcionar el grup.
