divendres, 23 d’octubre del 2015

EXPERIMENTS AMB AIGUA

Flotació - Arquimedes
Aquestes últimes setmanes, a cinquè, hem estat duent a terme un parell d'experiments sortits de reflexions de les coses que estudiàvem a classe i ens portaven a preguntar-nos qüestions relatives a la flotació dels objectes a l'aigua. La primera té a veure amb el principi d'Arquimedes i la seva formulació era: Perquè floten els objectes fets amb ferro si el ferro no flota?. 
Vam idear un experiment per determinar fins a quin punt un recipient metàl·lic surava en l'aigua. Vam posar un pot de llauna dins un bidó de 8 litres d'aigua i el vàrem anar omplint de sorra comprovant que surava i anant afegint sorra fins que es va enfonsar. Després ens vam preguntar com podia ser això possible si tant la llauna com la sorra del seu interior són materials que no suren de manera natural. L'explicació havia de tenir a veure amb la forma del recipient. La conclusió final va ser que la flotació tenia a veure amb el material que formava el recipient però també amb el seu volum: la grandària o l'espai que ocupa aquest recipient.
Possiblement ampliem l'experiment amb la demostració del famós principi, utilitzant els mateixos materials que en aquest experiment i alguna proveta per mesurar volums de líquids.

La mar salada
El següent experiment se'ns va plantejar arrel de l'estudi dels mars d'Europa. 
Durant la investigació dels mars, una de les característiques que van descobrir del Mar Negre era que s'hi flotava més que en altres mars. També van descobrir que hi havia altres mars on això passava, com el Mar Mort, i fins i tot de forma més exagerada. Això tenia relació amb la seva salinitat o concentració de sals i vam decidir comprovar-ho fent un experiment mesurable. Al mateix bidó de l'experiment nº1 vam posar aigua i una ampolla d'aigua petita omplerta fins a les 3/4 parts d'aigua perquè s'enfonsés una mica (seria millor posant-hi colorant a l'aigua per veure millor la diferència de nivell). Vam anar afegint sal a l'aigua del bidó de 200 en 200 grams i remenant per dissoldre-la, mesurant la diferència del nivell de flotació de l'ampolla. Finalment, amb 600 grams de sal afegits vam decidir que la diferència de flotació era mesurable i ens va donar uns 7 mm. de diferència entre ambdós nivells, inicial i final. Això responia la pregunta: Flota més un objecte en aigua salada?. No varem arribar més enllà en les explicacions ja que l'experiment no ens aportava explicacions del perquè passa això.
Els dos experiment van ser registrats en unes fitxes on s'havia d'anar explicant tot el procés: material, hipòtesis i resultats, per tal d'acostumar-los a pensar d'aquesta manera i provocar que fessin experiments per si mateixos, a casa i a l'escola, de manera autònoma, doncs hem decidit disposar d'un banc d'experiments a classe amb propostes seves i de diferents llibres.


dimarts, 20 d’octubre del 2015

CANVI D'HORARI - CAP A LA FOSCOR


Sempre he pensat que això del canvi d'horari era contraproduent per l'ésser humà. Com a mínim per mi ho és. Sortir de la feina a la tarda i veure que és fosc em produeix un desànim que crec que pot ser compartit per molta gent i que no compensa el pretés estalvi energètic que comporta (i que jo crec discutible).

Ja existeixen iniciatives contra aquest canvi d'hora
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/campana-contra-cambio-horario-baleares-4601914

dimecres, 14 d’octubre del 2015

EL PODER DE UN BOLÍGRAFO VERDE



INDEPENDÈNCIA

Perquè dir sí a la independència de Catalunya?. Alguns familiars i coneguts meus volen saber com es viu a Catalunya tot aquest procés i si se'n parla al carrer, quin estat d'ànim hi ha, si hi ha conflicte... com es respira, vaja. 
La meva impressió és que la separació d'Espanya no representa cap ruptura real amb un estat amb el qual no hi ha gaires lligams i que tendeix a escanyar-nos tant com pot. Ens tracta de delinqüents i d'imbècils i a sobre ens diu deslleials. I la resta del país o calla o consenteix. No sé què esperen que sentim des d'aqui, realment. 
Jo sóc partidari de la independència com a concepte, sigui de qui sigui. Crec que és bona, que porta coses bones. En aquest cas ens faria millors veïns i companys de viatge, en igualtat de tracte. 
Un altre assumpte és la escassa confiança en que la societat catalana sigui una mica menys imbècil del que ho és la espanyola. I escassa és un eufemisme, una figura retòrica. Segurament no ens mereixem res de res, igual que Espanya. Potser hauríem de desaparèixer tots plegats. Particularment cada cop m'agradaria més ser totalment independent dels estats i estaments polítics i administratius dels humans. Acràcia, se'n diu.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

ON SÓN ELS NENS DEL DESEMBRE?

Bonica i màgica pregunta que ens fa en Xavier Sala i Martín. Aquest programa, centrat en el món de l'educació i la seva influència decisiva en les nostres vides, pot remoure algunes idees fixes... a partir d'una anècdota que no és tal, sinó el subproducte de tot un sistema destarotat.

enllaç al programa


diumenge, 11 d’octubre del 2015

ECOETOLOGIA HUMANA

Aquest post anava sobre una terrible inquietud que em trasbalsa i em destarota. Volia arribar per algun camí a la comprensió de l'actitud i el comportament de certes persones que es mostren i es comporten amb les altres de formes abusives, irrespectuoses i en general indesitjables, de difícil convivència (en realitat també incloïa comportaments meus en aquest calaix, que m'agradaria canviar, o més aviat desterrar). Pensava que alguna branca o disciplina d'estudi, procedent de la psicologia o la biologia, de la etologia o del psicoanàlisi, em donaria la resposta. Vaig cabussar-me per internet a la recerca de respostes, sobre tot a partir de la comparació entre comportament i funció ecològica dins dels ecosistemes, per exemple: parasitisme, mutualisme, comensalisme, depredació. Vaig donar amb les personalitats tòxiques i l'ecologia emocional. Tots conceptes fantàstics.
Vaig deduir que normalment el tipus de relació que s'estableix amb les altres persones respon a la relació amb un mateix, és a dir a l'equilibri entre l'exterior i l'interior que hem aconseguit cadascun de nosaltres. Un desequilibri en aquesta relació implica que intentem compensar-ho amb altres mecanismes, com tenir més poder si ens sentim insegurs, etc.
Però finalment vaig ensopegar amb Einstein, que amb una sola frase em va aclarir tots els dubtes.



També pots trobar aquesta entrada a dins de la pàgina d'aquest mateix bloc: "Kit de supervivència"