SOBRE EL GEL PRIM DEL NOU DIA

Una gran cançó de Jethro Tull:

"Skating away on the thin ice of the new day"

Meanwhile back in the year one
When you belonged to no one
You didn't stand a chance, son
If your pants were undone

'Cause you were bred for humanity and sold to society
One day you'll wake up in the present day
A million generations removed from expectations
Of being who you really want to be

Skating away
Skating away
Skating away
On the thin ice of the new day

So as you push off from the shore
Won't you turn your head once more
And make your peace with everyone?

For those who choose to stay
Will live just one more day
To do the things they should have done

And as you cross the wilderness
Spinning in your emptiness
You feel you have to pray

Looking for a sign
That the Universal Minds
Has written you into the Passion Play

Skating away
Skating away
Skating away
On the thin ice of the new day

And as you cross the circle line
Well, the ice-wall creaks behind
You're a rabbit on the run

And the silver splinters fly
In the corner of your eye
Shining in the setting sun

Well, do you ever get the feeling
That the story's too damn real
And in the present tense?

Or that everybody's on the stage
And it seems like you're the only person
Sitting in the audience?

Skating away
Skating away
Skating away
On the thin ice of the new day

Skating away
Skating away
Skating away

Autor: Ian Anderson

Traducción:

Mientras tanto, de regreso al Año Uno, 
cuando no pertenecías a nadie, 
no tuviste ninguna oportunidad, hijo, 
si tus pantalones estaban desabrochados. 
Porque fuiste creado por la humanidad 
y vendido a la sociedad. 
Un día te despertarás en el Presente, 
un millón de generaciones despojadas de esperanzas 
de ser quienes realmente deseáis ser. 
Patinando, patinando, 
patinando sobre el frágil hielo del Nuevo Día. 

Y así mientras te alejas de la orilla, 
¿no volverás la cabeza una vez más 
para hacer las paces con todos? 
Para aquéllos que eligieron quedarse 
sólo vivirán un día más, 
para hacer las cosas que deberían haber hecho. 
Y mientras atravesáis los desiertos, 
dando vueltas en vuestro vacío, 
sentís que tenéis que rezar. 
En busca de un signo que te indique que la 
Inteligencia Universal te ha inscrito en el Auto de la Pasión. 
Patinando, patinando, 
patinando sobre el frágil hielo del Nuevo Día. 

Y mientras atraviesas la Línea Circular, 
bien, los muros de hielo se resquebrajan detrás 
eres un conejo en fuga. 
Y las esquirlas plateadas vuelan 
en el ángulo de tu ojo 
brillando en la puesta de sol. 
Bien, ¿has tenido alguna vez la sensación 
de que la historia es jodidamente real 
y en el presente actual? 
¿O de que todo el mundo está en el escenario 
y parece que tú eres el único espectador 
sentado entre el público? 
Patinando, patinando, 
patinando sobre el frágil hielo del Nuevo Día. 
Patinando, patinando, patinando... 


http://historiasderock.es.tl/Jethro-Tull.htm


http://jethrotull.com/

LOS OJOS ABIERTOS. Carta de Marguerite Yourcenar

LOS OJOS ABIERTOS

Marguerite Yourcenar

“Condeno la ignorancia actualmente reinante tanto en las democracias como en los regímenes totalitarios. Se trata de una ignorancia de tal envergadura, a menudo tan absoluta, que se diría querida por el sistema cuando no por el régimen. He reflexionado a menudo sobre lo que debería ser la educación de un niño.

Creo que incluiría estudios básicos muy simples con los que el niño aprendería sobre todo lo que integra el universo, en el planeta cuyos recursos deberá administrar posteriormente, que depende del aire, del agua, de todos los seres vivos y que el menor error o la menor violencia puede hacerles correr el riesgo de ser totalmente destruidos.

Se le enseñaría que los hombres se han matado entre sí en guerras que lo único que han producido son nuevas guerras y que cada país arma su propia historia mentirosamente con el objeto de halagar su propio orgullo.

Se le enseñará el pasado de modo que se sienta vinculado a los hombres que le precedieron para que los admire en lo que merecen, sin convertirlos en ídolos ni del presente ni de un hipotético porvenir.

Se trataría de familiarizarlo al mismo tiempo con los libros y con las cosas; sabría el nombre de las plantas, conocería a los animales sin hacerle realizar horribles vivisecciones bajo pretextos biológicos; se le enseñaría a realizar las primeras curas a un herido: su educación sexual incluiría su presencia en un parto, su educación mental la vista de los grandes enfermos y de muertos.

Se les daría también lecciones simples de moral sin las que la vida en sociedad es imposible, enseñanza que ni las escuelas elementales ni las medias enseñan en el país.

En materia religiosa no se le impondría ninguna práctica ni ningún dogma pero se le hablaría de todas las grandes religiones del mundo y especialmente de la que prevalece en el país que habita, para despertarle respeto y destruir odiosos prejuicios.

Se le enseñaría a amar el trabajo cuando el trabajo es útil y a no dejarse envolver por la impostura publicitaria sobre todo la que alienta el consumo de golosinas que predisponen a las caries o a las diabetes futuras.

Existe ciertamente una forma de hablarles a los chicos de cosas verdaderamente importantes de las que no se les habla.”

Font: El grano de arena. Informativo semanal de ATTAC. 9 de novembre de 2015

SOM EL QUE ÉREM

Som el que érem. Tornem a les arrels, a allò que volíem ser quan érem joves i retrobarem el que som.

EL CEREBRO Y LAS EMOCIONES

Antonio Damasio entrevistado por Punset.

EL MODEL PRODUCTIVISTA EN EDUCACIÓ. EDUCACIÓ I IDEOLOGIA.

L'educació és el reflex de la societat. En una economia de mercat on el que marca les prioritats i els valors és la producció i l'acumulació, els guanys, és lògic i evident que aquest model es traslladarà a l'educació, que serà el seu "leit motiv" i la seva bandera, el seu ideal. Però en aquest cas, com en l'econòmic, l'acumulació de "capital" només pot estar en mans d'uns quants, els de sempre, que són els que rebran totes les ajudes per passar tots els entrebancs en forma d'escoles privades millor dotades, més auto-confiança, més atenció, més reforç, més seguiment, més estímuls culturals i de tota mena... 

A l'educació només es trasllada el rerefons d'aquest model, la seva cara fosca, l'excusa, la porta del darrera, la feina bruta de seleccionar la gent i reclutar els esclaus que continuaran fent rutllar el sistema de la desigualtat social i els privilegis d'uns pocs vers la resta. I això passa davant l'acceptació general, perquè ens hem cregut, com a baula última o primera de la cadena, que si els altres brillen nosaltres no podrem brillar. Que no pot haver-hi igualtat real i justa, positiva, beneficiosa. Ens atropella el sentit de la propietat del benestar i lluitem en contra nostra per mantenir el poc que tenim en contra de la resta, enemics acèrrims de la resta del món i per tant renunciant a qualsevol solució, que només és la comuna, el bé comú. 

Aquí és on es diferencien les ideologies, on neixen, de fet les ideologies i les incomprensions irreconciliables. Entre els que creuen en el bé comú i els que no hi creuen. Els que creuen en el seu bé propi contra els altres.
Per això és tan important veure que el model d'escola és sempre ideològic. Hem de lluitar per una escola pública en la que no es deixi cap nen enrere i tothom s'acosti a tenir les mateixes oportunitats, doncs és la etapa formativa i no la competitiva. Encara que només fos per aquest motiu social ja valdria la pena doncs hi sortiríem tots guanyant. Per suposat, hi ha els altres motius, els de justícia individualista, que ens han d'empènyer a buscar el desenvolupament de la persona  com a ideal suprem, si entenem que és el fi últim de la educació.
Ens hem de dedicar, doncs, a protegir i facilitar el desenvolupament dels infants, donant-los una atenció suficient i individualitzada, sense anteposar els continguts curriculars acadèmics ( anomenats coneixements de forma errònia) al seu ritme i estat evolutiu, maduratiu i fins i tot anímic. Hem de tenir molt en compte aquests estats com a mesura i considerar quines eines tenim en cada cas per ajudar a que el nen visqui el seu estadi present i assoleixi les seves necessitats, de forma progressivament més autònoma i de la forma més feliç i natural.

LA PLÀSTICA A L'ESCOLA - L'ESCOLA PLÀSTICA

Dibuixar, modelar, composar, llegir les formes, llegir la natura, llegir el món, les persones, les mans, les fisonomies, les emocions, tot. La plàstica és captar el món i fer-lo teu. Hauríem de passar la meitat del temps escolar fent-hi. Hauríem de ser tots dibuixants professionals, escultors, treballadors de la fusta, ... Però a l'escola la plàstica és una "maria", sense cap ni peus ni "perrito que le ladre". Ningú exigirà mai cap tipus de coneixements o habilitats mínimes, ni res que se li assembli. No hi ha un currículum, ni una programació, ni uns coneixements mínims, ni un especialista, ni una consideració, ni un "savoir faire", ni una exigència, ni una prova, ni una revisió, ni un seguiment,...

Així i tot, tots els sentits passen per la plàstica. I la intuïció, la decisió, el gust per la estètica, la composició, les maneres de mirar i de veure, els punts de vista, la relativitat, la empatia, la connexió, la emoció, la subtilesa, la percepció i els seus enganys, les ganes d'expressar, la curació...

El món és plàstic. 

¿I si ens plantegéssim de forma agosarada l'educació i poséssim la plàstica per damunt de tot, com a mesura i excusa de totes les coses, encara que només fos per un trimestre?
Cada activitat plantejada hauria de tenir un vessant plàstic, tant fos de matemàtiques, com de llengua, com d'anglès, informàtica o educació física. Per exemple: podríem plasmar un problema en un quadre, o il·lustrar una lectura, o dissenyar un format de lletra per escriure en anglès i posar-ho com un tipus de lletra d'ordinador, o fer una escultura d'un exercici físic o dibuixar un paisatge sonor o pintar les taules de multiplicar al pati, o...