dijous, 3 de març del 2016

RESSENYA D'UNA FORMACIÓ DE SUPORT AL VIDEO-MAT

Ressenya d'unes jornades de formació de suport al programa "vídeoMAT, matemàtiques per respondre preguntes", el qual és un concurs de vídeos escolars amb temàtica matemàtica, fet durant els dies 22 i 23 de novembre de 2013.
Si penjo ara aquesta entrada al bloc és pel seu interès en certs aspectes pedagògics tractats durant aquesta formació.
La formació va començar amb una interessantíssima conferència inicial de'n Jaume Vilalta, periodista i comunicador audiovisual conductor del programa de TV3 QueQuiCom. La seva exposició girava al voltant del tema principal de la comunicació audiovisual amb vídeo, recurs central de la proposta vídeoMAT.

- "Comunicar és el mateix que lligar: s'ha de captar l'atenció, mantenir l'interès i crear expectatives". 
"Cal tenir molt presents els principis i els finals, tancar conceptual i visualment, la conclusió. Quin serà l'últim plànol? es una pregunta que es fa al principi."

"El més important és triar el tema, sense còrrer.
Quina és la millor manera de triar tema?
Viure i veure: ha de partir d'una relació d'enamorament amb les coses. No s'ha d'anar del temari al tema. "S'haurien de suprimir els temaris!" (Aquesta sentència va anar seguida d'un silenci remugant de rebuig per part de molts dels docents, la majoria de secundària, refugiats en els sacrosants temaris, altrament coneguts com a currículum).
No és important voler explicar tal o qual cosa sinó haver trobat una qüestió que ens pica la curiositat i la volem conèixer.
Les mates no existeixen per sí mateixes. Son un mètode d'apropament i coneixement de la realitat.
En el llenguatge audiovisual interessen coses amb acció i emoció.
El tema surt mirant al voltant d'un mateix, en connexió amb els propis interessos i com un exercici d'introspecció, preguntar-te amb què t'ho passaries bé.
Així aconseguiràs que els altres s'interessin.
Tot es basa en explicar una història, amb el seu Plantejament, Nus i Desenllaç, on cada seqüència té aquest mateix esquema constructiu."
"Cal buscar els interessos dels nens i que el tema surti d'aquí."

Per jugar al QueQuiCom hi ha dues versions:
- Plató: Viure la ciència explicant una història.
- Reportatge: viure una història amb l'ajut de la ciència.
També pot ser interessant filmar el que fa un altre equip, com soluciona un tema.

Buscar un títol que unifiqui criteris de tot l'equip. Els titulars sagramentals donen un punt de vista i al mateix temps acoten el tema.

D'on poden sorgir les preguntes?
- Entorn físic (situació ideal, es dona un interès personal)
- Continguts escolars.
- Centre d'interès.

Tipologia de les preguntes:
- Quantificació
- Utilitat.
- Comparació.
- Modelització.
- Causalitat.
- Possibilitat.

"Una vegada tens el tema has de buscar la persona (o el personatge). N'hi ha de tres tipus: 
- Narrador.
- Pacient (fil argumental)
- l'expert (no ha de tenir tot el pes)

Per fer un audiovisual el més important és crear equips i transmetre sensacions, més que conceptes. 1 idea principal, 2 idees secundàries, 1 sensació i 1 idea per a usuaris avançats.
Crear una relació de complicitat amb l'expectador.
També saber trobar les 2 cares de les coses, la bona i la no tan bona.
I intentar que les preguntes no vinguin del cel, sinó per alguna raó.
Com a recursos es poden utilitzar entrevistes (de situació, amb l'expert fent quelcom...), accions (presentar els personatges, les localitzacions...), i altres recursos com: fotografies (com era allò abans, com és ara), video conferències, skipe,...
És molt important l'audio. Si no s'escolta no es veu.

Consells tècnics:
- intentar pensar que treballem amb una càmera de fotos (quins elements informatius té un plànol?)
- Cada valor de plano una informació diferent
 (curt, general)
- Prudents amb el zoom.
- Lents amb el moviment.
- En una seqüència ha de quedar clar què està passant, com i què hi ha a l'entorn.
- Perquès: millor amb entrevistes.
- Intentar treballar en grups petits davant la càmera (actors). No més de 2 persones alhora per parlar."

(Mira, això es podria prendre com a norma general!!!!)

Enllaç al vídeoMAT

dimecres, 2 de març del 2016

PODRÀS TORNAR ENRERA?

Perquè pensem que sempre hi haurà temps suficient per fer o canviar les coses?
Deixem per demà, i qui diu demà diu un temps indefinit, un munt de coses i de somnis que ens hauria agradat fer i que moren en estat fetal per deixadesa i per autoengany. Volem ser el que "s'espera" de nosaltres i ens entreguem a les obligacions, a la feina i a les convencions socials, al que volen els altres o pensem que volen els altres, aparcant tot allò que volíem i podíem ser. De tant en tant un record, una foto o un petit objecte oblidat en un calaix ens recorden l'existència avortada d'un projecte, somni o desig. Un perquè sí, perquè ens agrada. I pensem: potser un dia d'aquests... Però els anys van passant, com vagons carregats de més obligacions, feina i convencions socials, i mai no arriba el dia. Tanmateix ens conformem i ens consolem amb pensar que als altres també els hi passa. Que només són quimeres. Que potser algun dia... Que sempre hi haurà temps. Però la veritat és que no. L'altre dia vaig fer 51 anys. Mare de deu! 51 anys! Mig segle i comptant. Miro el temps per davant i penso: ja no queda tant de temps, temps de veritat, temps per deixar-lo passar i dir ja ho faràs. Miro el calendari i miro aquesta mania de deixar passar el temps i els desitjos per tal de satisfer no se què o a no se qui, en comptes de seguir el meu camí, i penso que potser no és la millor manera de viure. Vaja, que no és manera de viure, sinó de morir. Sacrificar-se sempre un mateix, immolar-se en el corrent de les obligacions i el deixar passar, el quedar bé, no és manera. Per tant, a partir d'ara em proposo ser més esquerp, defensor de les meves pròpies prioritats i intentar complir els meus desitjos, ara que sé que són perquè si, i que tant s'hi val, són perquè si.
És difícil, sí, sostreure's de la manipulació i la influència dels demés. No deixar-se arrossegar com fulles per una ventada. És difícil ser com un Bodhisattva Gautama que deixa passar tota influència de l'exterior i l'interior i arriba al nirvana. Un és en bona part allò que s'espera d'ell, aparentar, voler ser algú pels demés, quan paradoxalment això ens allunya del nostre propi valor, aquell que només ens poden donar les nostres accions per a nosaltres mateixos.

Una nova entrada (8) a la pàgina "Kit de supervivència" d'aquest bloc (ebdsp)